Goteres al terrat?

Estic immersa en un projecte massa gran. Pujo al terrat sovint. Busco una pausa que no em puc permetre. Busco què dir i com dir-ho. Res surt a raig fet. Els dubtes es dipositen gota a gota mentre sona la mateixa cançó una i altra vegada. La veïna estén la roba com cada matí i, també com cada matí, em saluda amb una expressió escèptica. Què hi fa aquesta asseguda al llit i sempre davant de l'ordinador? Avui, com cada dia, tradueixo la realitat i la converteixo en alguna cosa encara més virtual del què de per si és: ficció dins de la ficció. Cadascú té la seva veritat, cadascú viu la seva realitat. Avui el dia porta el nom de desig impossible. Demà ho tornaré a intentar.