Els pedals no responien al moviment inert de les meves cames. Em creia en moviment, però m'havia aturat enmig d'un carrer empedrat i mal il·luminat mentre una veu amiga m'animava a avançar. M'havia aturat enmig d'un carrer empedrat i mal il·luminat per fixar aquell moment en la memòria: després del concert i les cerveses i amb la vista apuntat a un final que començava a esdevenir-se. Tot estava per fer i tot estava ja fet i projectava un futur nou de viatges, llibres i converses mentre una veu amiga m'animava a continuar avançant. Nou anys més tard estem els dos en la mateixa situació, fixats per sempre en aquell carrer, en moviment i amb la certesa de saber que tot està per fer.