Tapo les esquerdes d'un trànsit i em mantinc en moviment mentre m'instal·lo:
casa meva
.
Potser Nadal és que tothom es diguia si mateix i en veu molt baixa el nomde cada cosa, mastegant els motsamb molta cura, per tal de percebre’ntot el sabor, tota la consistència.Potser és reposar els ulls en els objectesquotidians, per descobrir amb sorpresaque ni sabem com són de tant mirar-los.Potser és un sentiment, una tendresaque s’empara de tot: potser un somriureinesperat en una cantonada.I potser és tot això i, a més, la forçaper reprendre el camí de cada diaquan el misteri s’ha esvanit, i tottorna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Miquel Martí i Pol