Digo

página en blanco y líneas horizontales que trazan en el papel un camino para mi derecha, para ambas en la pantalla. la imaginación se cuela y dos puntos seguidos parpadean en mi retina y los corrijo casi con las manos cerradas pero siguen allí 

                                                            dos puntos seguidos 

                                                            dos puntos seguidos

                                                            dos puntos seguidos

                                                            dos puntos seguidos e intermitentes, 

                                                                                                     intermitentes allí desde siempre, profesional por sangre, de sang, demà tot seguirà igual y distinto e idéntico y diferente pero con sueldo,  profesora y escribana o escritora y algo de supercanguro

qué sé yo

Ras i curt

Tenia coent-se al forn un altre post replet de reflexions i idees sobre aquests últims dies, però, ben mirat, no cal estendre's massa:

- Agost entregat i presentat i avaluat (data superada). 

- Agost en repòs i en moviment (descanso i recupero lectures mentres continuo pensant en). 

- Agost que muta d'etiqueta i ara s'anomena Tardor (el serial Projecte estrena una nova temporada).

- Agost que ja és setembre i setembre que és ja un nou curs (estimats alumnes, torna la Supernanny). 

Me deshago del naranja y el verde vintage, 
también de las florecillas y el título: 

CANVI D'ATREZZO 

El compte enrere és total, brutal: només tres dies

Les cinquanta primeres pàgines de la novel·la (és una novel·la?) ja estan corregides i compaginades. He d'escriure un capítol més, que no és l'últim, perquè no presento l'obra acabada, i el pròleg. El pròleg. Des de fa uns dies inspecciono la biblioteca i en trec algun exemplar i en llegeixo el pròleg. Hi ha pròlegs de molts tipus, escrits per un amic de l'autor, escrits pel propi autor, pròlegs que es disfressen d'Avís pel lector... 

Què s'hi escriu en un pròleg? A les indicacions de presentació del projecte hi posa això: justificació raonada del projecte. Justificació. Estem arreglats, de debò volen que els digui que el projecte que presento és accidental, que en vaig descartar més d'un i de dos i de tres i que al juny vaig agafar-me al primer argument que se'm va ocórrer? Em sembla que, com els dic alguns dels meus alumnes, hauré de maquillar les paraules. O potser no, perquè, després d'aquest estiu tant intens, reafirmo allò que sempre he pensat: la realitat és un collage de mentides. 

Finals d'agost

 agilitat mental zero

impossible desconnectar una estona 

pels altres vacances

la pantalla i jo

agulletes perdó cruiximents als dits

la pantalla

 sola

 jo

LaMuda (VI): cavil·lacions temporals.

Per ella, el món es dividia en dos tipus de persones, aquelles que li despertaven la més profunda enveja, perquè eren capaces de viure d'una manera immediata, absorvint a l'instant allò que els passava, i aquelles, de les que ella era una representant, que només podien viure el present des d'una perspectiva de passat, quan l'ara formava part de l'ahir. 

Llista de paraules estranyes (I)

- Tanmateix (o la lógica d'aquesta llista)

- Assolar (res a veure amb la mançanca de soledat i molt a veure amb  la situació en la que es troba el meu hemisferi dret)

- Nogensmenys (sí, sí, tot juntet, en una mena de trio jo t'enculo i tu li xupes en un 69 fantàstic per tal que ell es perdi digitalment pel teu baix ventre i si vol, només si vol, faci una llepadeta a la teva cigala)

- Pulcre (allò que li manca a gensmenys -oh no, mai se sap...-)